Qui som?

RAQUEL VIDAL CHISBERT

El meu nom és Raquel Vidal Chisbert i tinc 19 anys. La meua vida ha estat envoltada sempre de llibres, ja siga per aquells que em manaven llegir a l’escola o els que llegia jo pel meu compte.

Si faig memòria i consulte els meus pares, el meu primer contacte amb el fet literari ha sigut des de ben xicoteta, perquè abans d’anar a l’escola ma mare ja em contava contes o em cantava cançons perquè em dormira. A més, em portava a veure xicotetes obres de teatre a la nostra falla, com per exemple la representació de “Els Tres Porquets” o de “Caputxeta Roja”. També em ve a la ment una imatge de quan mon pare em va portar a veure una obra de titelles representada al centre cultural del meu poble. Tanmateix recorde quan els meus avis, quan m’arreplegaven de l’escola, quasi tots els dies em contaven alguna historieta i sobretot, la meua iaia em cantava molt i em deia molts refranys en valencià.

Com he dit abans, quan encara no sàvia llegir em llegien llibres com per exemple “El fantasma Faustí”, que era el meu llibre favorit de menuda, i de tantes voltes que m'ho van llegir ja sabia com acabaven les frases. Recorde que ma mare començava les frases i jo les acabava, com per exemple:

La meua vida es un fracàs…

                                   (i jo deia) perquè ningú em fa cas.

També, com m'agradaven molt les pel·lícules Disney, em compraren els llibres de les pel·lícules i abans que sabera llegir solament veia les imatges que havien als llibres, però després quan vaig aprendre també llegia molts d'ells.

Més endavant, quan ja sabia llegir, llegia els llibres que em manaven a l’escola però també, en els primers anys de Primària els meus pares em compraven els llibres de les pel·lícules de Disney en valencià o una adaptació per també poder adquirir una major competència lectora en aquesta llengua. També gairebé tots els estius triava un llibre que m'agradara per no perdre el contacte amb la lectura durant les vacances.

Amb el pas dels anys anava creixent i, sobretot a l'ESO, recorde  llegir llibres com “El nen de pijama de ratlles” que em va agradar molt.

En 2n de batxiller vaig llegir  “El temps entre costures” per ser lectura obligatòria d'aquest curs, però al poc temps van fer la sèrie i em va agradar tant que em vaig llegir la segona part “Missió Oblido”.

A més, he llegit tota la saga de llibres de Harry Potter, la saga de llibres de Crepuscle i la saga de “50 ombres de Grey”.

Per tant, a mode de conclusió, dir que m'agrada llegir perquè em sembla una forma d'ampliació de vocabulari i que cal inculcar als xiquets des de ben xicotets. En el meu cas, m'agrada llegir sobretot llibres d'aventura i d'històries d'amor, però actualment no tinc temps per llegir però sempre que puc dedique un poc de temps a la lectura.

MªDOLORES MILÁN SORIANO

Hui li he preguntat a ma mare com varen ser els meus inicis a la literatura, i ja casi no recordava les cançons que em cantava quan era encara un bebè però, que si faig memòria, encara podria cantar-les: “cinco lobitos tiene la loba” “Bernat, Bernat, pegat al cap en un coixí ben adornat”, “palmas palmitas”... Uns dels meus primers llibres que vaig tindre, estava fet de tela, i era com un bossa de mà, com un peluix, el duia a tots llocs possibles, o, per altra banda, el llibre que podia banyar-se, em banyava en ell perquè era de plàstic. Quan vaig complir un any em regalaren un llibre, però al no saber llegir solament era de dibuixos: “Teo va a l’escola/Teo en el zoo”. Amb aquestos llibres vaig aprendre molt de vocabulari. Més tard vaig entrar a la guarderia, sempre plorava, perquè volia estar amb ma mare, però al final del dia eixia amb un somriure. També llegíem contes i al final de curs vam representar “La rateta presumida”.

 La meua iaia venia a arreplegar-me al col·legi, ja que els meus pares acabaven mes tard que jo del seu treball. Després de berenar jugava amb mi i m’ensenyava amb més cançons els noms dels dits de la ma: “esta es la mare, aquest es el pare, aquest demana pa, aquest diu que no ni ha, hi aquest diu conillets eixiu a la vora del riu”. Quan tenia quatre anys, vaig traure’m el carnet de la biblioteca. Encara recorde les vegades que anava a la biblioteca amb ma mare, m’encantava anar, hi havia moltíssims llibres, i hi havia un espai molt gran de colors amb llibres per a xiquets i jocs i la xica que treballava allí em deia “ pots agafar els que mes t’agraden”, jo crec que m’haguera dut la biblioteca sencera si no fora per ma mare, que em va dir “la setmana que ve tornarem, no et preocupes”. Eixos Nadals em varen regalar tota la col·lecció dels llibres de Disney que encara hui els tinc, i els pobres dels meus pares es tornaven bojos perquè cada nit els feia contar-me’n dos, el meu preferit era “La Ventafocs”. Poc a poc vaig anar creixent i un dia ma mare em va a portar a València a veure un teatre infantil. Em va agradar tant que vam repetir durant mesos i com que em va agradar tant, el meu avi em va regalar marionetes de la “Caputxeta Roja y el Llop” amb el conte per a representar-ho.

Més tard, als sis anys, mentre ma mare cuinava va dir “estàs avorrida?” i li vaig contestar “sí mamà, vaig a escriure un conte”, i així va ser com vaig escriure el meu primer conte. Tractava sobre un tortuga que ningú la volia, però poc a poc, va fer amics i va ser feliç. Quan ja era més major ma mare em va portar a la biblioteca a veure “el conta contes”, va ser molt divertit, hi havia un home disfressat que contava un conte, que es canviava segons el tema del conte i contava un altre, em va agradar molt i vaig aprendre moltes històries noves que no em sabia. En el col·legi llegíem molts contes a primària, eren prou divertits i la profe ens deixava portar-nos a casa llibres que després tornàvem. Quan tenia temps, ma mare encara em portava a la biblioteca i elegia un llibre, m’encantaven els de aventures i intriga. Més tard ja no tenia tant de temps per a llegir, perquè feia molts extra escolars i quan vaig arribar a secundària solament vaig començar a llegir el que em manaven al col·legi, aleshores vaig decidir que llegiria a estiu. Durant aquestos anys, vaig descobrir nous escriptors que em varen cridar molt l’atenció com Laura Gallego, ja que en el col·legi em varen fer llegir “ El Valle de los Lobos” i em vaig enganxar molt, i també Carlos Ruiz Zafón. Tots els anys, a Secundària, es celebrava un recital poètic on un alumne de cada classe era elegit per a dir una poesia en castellà, valencià o angles davant de tots els cursos en el saló d’actes, i anava acompanyada de una professora que tocava la guitarra. A mi em va tocar eixir a recitar un poema en anglès, aquest es un fragment del que encara puc recordar:

“See the kitten on the wall,

Sporting with the leaves that fall.

Withered leaves-one-two-the

From the lofty elder tree.”

Durant l’estiu vaig començar a llegir trilogies d’aquestos escriptors i em varen motivar molt a la lectura, ja que molt dels llibres que continuaven llegint en el col·legi eren avorrits. Quan vaig arribar a batxillerat em va resultar impossible llegir, ja que no tenia temps, fins que vaig arribar a primer de carrera i vaig tornar a llegir. Actualment no estic llegint cap llibre, però de segur que trobaré algun, ja que la lectura es una via que ens transporta a altre món, i des del meu punt de vista és molt important per als xiquets, ja que fomenta la seua creativitat, la imaginació i es una manera per a que desconnecten de la seua rutina.

PAULA YAGO GONZÁLEZ

M’anomene Paula. Tinc 22 anys. Vaig estudiar en el Col•legi de la Puríssima de Torrent. Quan vaig acabar batxillerat vaig fer un mòdul d'Educació Infantil. Dos anys després vaig començar Magisteri de Primària.

Tornant a la meua època infantil i parlant una estona amb els meus pares, hem fet memòria i hem recordat els llibres de plàstic que sempre m'emportava a la banyera i amb els quals la meua iaia al·lucinava perquè deia: "què avançats els llibres de plàstic!". Amb ells vaig aprendre alguns animals, colors i els deu primers números. Recorde aquests llibres com un moment meravellós perquè era el moment d’estar a l’aigua, la qual cosa m’encantava i, a més, els majors ho feien més divertit perquè em deixaven portar llibres. I, a la nit, el regne de la fantasia abordava el meu dormitori, ma mare i mon pare em llegien contes i ens posàvem en un món de princeses, d'animals i de naturalesa imaginaris. Recorde que, especialment, m’agradava un llibre, “Alegries del camping”, que ara encara conserve −un poquet trencat−  per l’estima i el valor que per a mi tenia, un llibre que cada volta que me’l contaven jo terminava les seues frases perquè me’l sabia de memorieta. Parlava de la importància de l’amistat i de compartir, i fer coses junts.

Eixe va ser el principi de la meua amistat amb els contes. Amistat que va anar creixent amb els contes de “El barco de Vapor” que intercanviàvem amb els companys en l’escola, perquè la nostra mestra va fer que cadascú comprara un llibre que li agradara i el llegírem en un temps marcat. Quan ja el teníem llegit, en una de les classes havíem de contar als nostres companys un breu resum i a qui li cridara l’atenció te’l demanava per a llegir, així, tots llegíem els contes de tots.

També els meus pares em compraren molts llibres de Disney amb els seus monigots, i me’n recorde que els llegia amb gran il·lusió i, a més, quan venien els meus cosins xicotets era jo en aquest moment la que els llegia tots els llibres que tenia.

En l’ESO i principis de Batxiller en el col·legi ens feien llegir gran varietat de llibres de tots els gèneres, uns llegits per l'obligació de realitzar una prova o examen i altres que llegies en casa per plaer. Me’n recorde d’un llibre que ens varen fer llegir per obligació a l’escola, “Com aigua per a xocolata”, en un principi, i no recorde el motiu, el llibre no m’agradava per a llegir, però quan vaig començar a llegir-lo no podia parar de seguir passant els fulls. Em va encantar.

I a poc a poc, arribem al hui en dia, on la fantasia i la realitat, novel·la, teatre i poesia omplin ja el meu món, tot pel simple plaer de llegir, de disfrutar d'històries i pensaments que els genis han creat per a nosaltres. A més a més, fa dos anys, quan vaig realitzar les pràctiques d’Educació Infantil, vaig estar en contacte amb llibres de xiquets molt xicotets i m’he adonat de la importància de la lectura en els primers anys. La importància d’iniciar-los en aquest meravellós món i que ells aprenguen més paraules a poc a poc i de fomentar la curiositat per agafar un llibre i obrir-lo.

BORJA CHIVA GIL

La meua història literària va començar fa uns dènou anys més o menys. Hui en dia recorde amb molta il·lusió tots aquells moments en que els meus familiars més propers em contaven històries i contes quan jo era menut.

Per una banda, recorde els contes que em contava mon pare quan tenia uns cinc anyets. Per la nit, abans de gitar-me al llit a dormir, sempre venia i s’asseia al meu costat i començava una història nova. Em crida l'atenció la facilitat que tenia per a contar-me’ls i fer tot tipus de sons, per a diferenciar als personatges que intervenien en el conte.  Altres nits, els meus pares es preparaven una historieta de teatre que agafaven d’algun llibre que hi havia per casa i entre els dos començaven a fer el conte. Així sí que m’anava content a dormir, amb un somriure d’orella a orella.

Altres dies, els meus avis em contaven historietes que hi havien ocorregut al meu poble, Almedíjar, quan habitaven els àrabs, els jueus i els cristians. Aquestes eren molt divertides, doncs he de dir que aquestos contes els modificava el meu avi, per a que foren fàcils d’entendre.

A més en Educació Infantil les mestres que he tingut durant els tres anys, quan arribaven les tres de la vesprada, era la famosa hora del conte. Ens posaven tombats en una gran catifa que hi havia a la classe, i la mestra començava a contar-nos-el. Sempre ens dormien i poquetes vegades ens donava temps d’assabentar-nos del final.

Quan ja tenia uns sis o set anyets, a l’escola ja començàvem a llegir llibres més grossets que els que llegíem uns anys arrere. Recorde que totes les vesprades quan arribaven les cinc o sis, em posava amb ma mare al sofà i jo anava llegint el llibre. Sempre que acabava de llegir el capítol, ma mare em feia preguntes per a comprovar si de veritat havia entès correctament tot allò que hi havia llegit. A més, quan no entenia alguna paraula ma mare me l'explicava i sempre em deia algun exemple per a que poguera recordar-la. Aquestos moments els passava estupendament amb ella. Per les nits, quan arribava mon pare de treballar, jo anava corrent i li contava tot el que hi havia llegit.

Per altra banda, des de que vaig començar primer de primària fins a sisè, els mestres posaven una caixeta en una taula a classe, on endinsàvem els fulls en els que hi havíem fet un resum i unes preguntes sobre els llibres que llegíem. És important dir que els mestres no deien el llibre que havíem de llegir, doncs nosaltres érem els que els elegíem. El mestre anava fent el recompte dels llibres que anàvem llegint. Això feia que nosaltres ens motivara la lectura i també llegirem molts llibres més, perquè a vegades pareixia una competició de qui era el que més llegia de classe.

Mes tard, quan vaig anar a la ESO tot va canviar moltíssim. Els professors del meu col·legi, i dic col·legi perquè he fet des d’infantil fins a la ESO i es per aquest motiu pel que no li dic institut, ens manaven els llibrets de lectura que ells volien, doncs ja no podíem agafar-nos els que nosaltres volguérem com fèiem anteriorment. Això va fer que els alumnes que no els agradava els llibres que havíem de llegir obligatòriament, per a poder fer correctament l’examen, començaren a no dedicar-li massa temps a la lectura, i van perdre la motivació per llegir. Recorde que els llibres que més m’agradaven llegir eren els de valencià perquè eren d’humor la gran majoria.

Finalment, a batxillerat també ens vam llegir els llibres que ens van dir els professors, alguns d’ells molt divertits i uns altres un tant avorrits. Però ara que estic a la universitat, apart dels llibres que ens recomanen per a llegir els professors, també sol llegir uns altres per la meua part. Els que jo trie últimament sempre solen ser relacionats amb el mon educatiu.

En conclusió solament dir que nosaltres com a futurs docents hem de motivar sempre al alumnat al mon de la lectura. Per que d’aquesta forma ells adquiriran uns nous coneixements , milloraran l’expressió tant oral com escrita, crearan una empatia, una cultura, etc.  Es a dir, em de deixar-los elegir els llibres que ells desitgen en l’Educació Primària, i en la ESO donar-los un llistat amb possibles llibres que el docent considere apropiats amb el curs i amb la matèria corresponent, i ells es decideixen per un o per altre. Esta forma crec que seria una forma de que el alumne no s’avorresca llegint llibres que no li agraden i corra el risc de perdre eixa motivació tan important com es llegir i formar-se.

MARTA CASTILLO PATRICIO

Hola, el meu nom és Marta Castillo Patricio, tinc dinou anys i vaig a relatar-vos de quina forma està relacionada la literatura amb la meua vida fins al dia de hui.

Vaig tindre el meu primer contacte amb la literatura de la mà de ma mare, ja que va començar a llegir-me contes inclús abans de que jo poguera comprendre què significaven les paraules, en especial recorde les “365 rondalles” i el conte de “l’aneguet lleig”.

Als quatre anys, desitjant llegir jo mateixa aquelles històries, vaig interessar-me per aprendre a llegir i va ser ma mare qui em va ensenyar, ja que a escola no aprendríem fins a un any més tard. Així, amb gran curiositat, llegia cada llibre que ficaven al meu abast, com per exemple, “Mira quina estrella” o “El vinater”, el qual tinc signat pel seu autor, Paco Muñoz.

A l’etapa d’Educació Primària, a partir del segon cicle, ens feien llegir deu llibres a l’any i jo no comprenia per què per a molts dels meus companys açò suposava un fàstic, ja que per a mi no era cap obligació, al contrari, llegia més de eixos deu llibres, els quals em feien creure que era la protagonista de totes eixes aventures. Però, si tinc que escollir els llibres que marcaren la meua infantessa i part de la meua adolescència, escull la saga de Harry Potter. Aquests llibres han sigut els meus companys des dels huit anys fins als catorze o quinze, sóc la persona que sóc actualment gràcies als valors i ensenyances que m’ha transmés eixa saga. A banda, altre llibre que també em va marcar va ser “La leyenda del Rey Errante”, de Laura Gallego.

En sisè de primària el meu tutor em va descobrir el tipus de literatura que més m’agrada mitjançant el llibre “La catedral del mar”, d’Ildefonso Falcones. Pot ser aquest llibre no fóra el més adequat per a una xiqueta d’onze anys, però gràcies a la lectura el meu nivell de maduresa i serietat era major, pense jo, que el de la resta de xiquets de la meua edat i que el meu mestre em va recomanar eixe llibre per a ajudar-me a seguir avançant al món de la literatura.

Després d’Ildefonso Falcones va arribar a la meua vida Ken Follet, amb “Los pilares de la tierra” i “Un mundo sin fin”, dos llibres que marcaren el meu pas a l’adolescència i que em feren deixar definitivament la infantesa enrere.

Fins als catorze/quinze anys vaig continuar llegint, per exemple, la saga de Crepuscle, alguns clàssics com “La isla del tesoro”, “La vuelta al mundo en 80 días”, “Viaje al centro de la tierra”, la saga dels Jocs de la Fam i els denominats “fanfics”, que inclús vaig escriure algun, però lamentablement a aquesta edat vaig deixar de llegir quasi del tot, ja que vaig començar a sentir curiositat pel món que m’envoltava i eixir a descobrir-lo junt als meus amics i amigues. Seguia llegint amb molt de plaer els llibres que manaven a escola, però ja no m’assentava vesprades senceres a llegir un bon llibre.

M’agradaria dir que quan vaig passar eixa època de descobriment del món vaig reprendre la lectura, però al començar batxillerat el meu temps va escassejar més que mai a la meua vida i va ser en eixe moment quan vaig trobar a faltar els moments de relax en els que submergir-me entre les lletres.

Aquesta situació no va canviar al entrar a la universitat, ni ha canviat, ja que el nivell d’implicació amb els treballs i els exàmens és major i, a més a més, la meua etapa universitària venia lligada d’unes responsabilitats d’adult que no podia, ni puc, eludir.

Em fa llàstima, ja que la lectura ha sigut sempre allò que m’ha espentat cap endavant i no puc creure que haja soterrat eixe afany lector, eixa estima per les lletres i eixa curiositat que fa anys em caracteritzava però a la meua vida actual m’és molt difícil trobar temps per a tornar a llegir. Sols espere que en un futur pròxim puga tornar a gaudir de vesprades en les que únicament existeix el llibre que hi haja a les meues mans.