Tradició oral
La tradició
oral és tracta d’un genere ric i bastant utilitzat per transferir coneixements
i experiències. Es tracta d’un conjunt de narracions, poemes o textos amb una
intencionalitat literària que es transmetrien oralment a través del temps. Està
subjecte a sofrir variacions durant el pas del temps i es relaciona amb temes,
motius i tècniques que provenen de la tradició. Es transmet a través de les
generacions i normalment és anònima. Com a característiques generals en aquesta
tradició oral es troben les frases curtes, l’ús d’un vocabulari quotidià i
personal i l’èmfasi en la comunicació no verbal a traves de gestos. Constitueix
tots el relats que son transmesos de boca en boca a partir de la interacció del
narrador i els seus oients.
Com subgèneres
es troben:
˗ Lírica, com les poesies,
travallengües, refranys, cançons...
˗ Narrativa, amb contes, mites,
llegendes...
˗ Èpic-líric, amb el cantar de
gesta, el romanç...
˗ Teatre
La tradició oral és un medi ideal per impulsar
un aprenentatge participatiu a l’aula, permet innovar sense la necessitat d’invertir
molts recursos ja que al incorporar-la eliminem la memorització, els llibres,
esquemes... La tradició oral és important fomentar-la a l’aula perquè permet
establir una relació entre l’escola i casa, la comunitat i l’escola. Com diu el
pedagog canadenc Kieran Egan “Qualsevol
contingut seria més interesant i atractiu d’aprendre si és presentat en forma
narrativa o en el marc d’una historia. Els relats quedarien gravats en el seu
cor i en la ment dels estudiants, fent un aprenentatge vivencial i
significatiu, que al mateix temps desenvoluparia la imaginació i la creativitat”.
Per als xiquets
de primer cicle, poden contar als seus companys una historieta o un conte que
els seus familiars els han contat abans. Per altra banda, tindran que contar un
travallengües.
Travallengües: Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un
penjat; si el penjat es despengés es menjaria els setze fetges dels setze
jutges que l’han jutjat.
Els xiquets de
segon cicle poden fer activitats diverses, en una primera sessió el professor
explicarà i definirà què és una llegenda o un mite i més tard els xiquets
buscaran informació sobre diferents mites i amb l’ajuda d’un mural o una
exposició el tindran que contar a classe. Una altra activitat tractarà de vore
un vídeo sobre una llegenda o història i després realitzar una tertúlia sobre
lo que pensen.
Per a tercer
cicle, els xiquets tindran que contar alguna de les rondalles que més agraden,
com per exemple la rondalla de Cigronet. Altra activitat pot ser que cada
alumne es té que aprendre una endevinalla i un dia a l’aula la tindran que
recitar a la resta dels seus companys i aquests la tenen que endevinar. Com per
exemple: Soc blanca i redona, me alce per
la nit quan tothom ja es al llit.
Altres idees
per a tractar la tradició oral a l’aula es l’ús del quaderns viatgers, les
xarrades d’adults o familiars en l’aula, activitats per a parlar sobre el
passat i el present.
En conclusió,
tractar la tradició oral a l’aula es bastant important ja que es tracta d’un
element basic i al mateix temps fa referència al temps, les tradicions... Determinen
una forma de vore la realitat en cada moment. És important tractar amb els
xiquets les obres literàries de la antiguitat ja que les tenim gracies a les diverses
informacions acumulades per les persones que han anant passant de generació en
generació i gràcies a la tradició oral. Per això, en tots els cursos i nivells
d’ensenyança és necessari aquest ús de la tradició oral i fomentar-lo, és
responsabilitat del sistema educatiu el valorar, assumir, analitzar i fer
conscient la tradició oral.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada