"Cervantes. Miguel. Vaja vida!"

“Cervantes. Miguel. Vaja vida!”

En aquesta setmana d’activitats complementàries he assistit a una activitat sobre la vida de Miguel de Cervantes Saavedra, impartida per D. José Miguel Marín. L'activitat consistia en una xarrada sobre la vida d'aquest autor, deixant a banda les seues obres, i únicament estàvem d'espectadors.

El que primer ens crida l’atenció als assistents és que hi ha poques dades fiables sobre la seua vida, tan poques que no sabem ni quin era el seu rostre real, ja que el seu quadre més famós i que tots coneguem està pintat en el segle XX, encara que el seu autor afirmà que era autèntic per a reconèixer, anys després, que era una falsificació.

Encara que el seu aspecte podria haver sigut molt paregut al del quadre fals, ja que està inspirat en una autodescripció literària de l’autor.

Fill de Rodrigo de Cervantes i Leonor de Cortinas, va nàixer a 1547 i va morir a 1616, però segurament no a la mateixa data que Shakespeare per un desajust en el calendari de l’església catòlica i l’anglicana, però que dos grans genis compartiren aniversari de mort donava molt de joc...

Estudià, entre Sevilla i Madrid, lectura, escriptura, matemàtiques, catecisme, llatí i humanitats, a més de cal·ligrafia per compte propi.

Rep, al voltant de 1570, una denúncia per una discussió amb un tal Antoni Segura i es condemnat a que se li talle la mà dreta. Aquest fet fa que se’n vaja de militar a Roma i Nàpols, per a després allistar-se en els terços de Flandes, participant en la batalla de Lepanto, adquirint el malnom del manc de Lepanto al quedar-se-li un mà inutilitzada a causa de una ferida.

En 1975 el varen fer presoner a Algèria i varen tardar cinc anys en rescatar-lo. Al llarg d’aquestos cinc anys va planejar quatre fuges, totes fallides, fins que en 1580 l’ordre religiosa de la Santíssima Trinitat va pagar el seu rescat.

En 1604 es publicà la primera edició de la primera part de Don Quixot de La Manxa, la seua obra més famosa en diferència, que, com anècdota, va estar en 1937 guardat a les Torres de Serrans a causa de la Guerra Civil. En 1615 es publicà la segona part, després de que un tal Avellaneda, que segurament seria Lope de Vega, escriguera un apòcrif criticant a Cervantes.

Per finalitzar, vaig a donar la meua opinió. La xarrada ha resultat interessant i rica en detalls, però tal volta ha sigut un poc pesada fer-la sense descansos, ja que era molt el contingut que se’ns va explicar i moltes les trames que giraven al voltant de la seua família. Encara així, es agradable haver descobert a l’autor d’una forma que mai havia sentit, perquè al parlar del Quixot sols es mencionen unes poques dades de Cervantes. Sens dubte aniria a altra xarrada d’aquestes característiques sobre altres autors, com per exemple, Gustavo Adolfo Bécquer.

Ara bé, açò aplicat a l'edat universitària. Si tinguera que aplicar-ho a l'edat de primària inclouria dibuixos i vídeos si elegira el format de presentació Power Point, o tal volta faria una representació amb guinyols curta per a que conegueren allò essencial de l'autor.