Reflexió sobre la lectura de teoria de l'educació literària

Reflexió sobre la lectura de teoria de l’educació literària

            El llibre que he triat per a la tertúlia i posterior reflexió literària és “Gramàtica de la fantasia: introducció a l’art d’inventar històries”, de Gianni Rodari.

          Està dividit en quaranta-cinc capítols, sent el primer els antecedents de l’obra i l’últim apunts sobre diferents autors i temes.

            El llibre va encadenant els temes que tracta, començant per definir la “Fantàstica”, l’art d’inventar, com una ciència. Aquesta successió encadenada dels temes del llibre està estretament relacionada amb el pensament de l’autor, de que les paraules estan totes relacionades d’una forma o altra, evocant-nos persones, llocs, moments, sensacions... Que condicionen la nostra imaginació.

         Quan dos paraules que no tenen res a vore les unim haurem creat un “binomi fantàstic”, que pot contindre les hipòtesis fantàstiques ‒què passaria si...?”‒, el prefixe arbitrari ‒canviar el prefixe d’una paraula per canviar tot el significat‒, i l’error creatiu ‒ortogràfic o oral‒ que ens obrin il·limitades opcions fantàstiques.

         Més endavant ens parla de les faules, de l’anàlisi fantàstic dels personatges, de contar-les amb determinades condicions, etc.

        Segurament les mares són les primeres persones que introdueixen als xiquets en la fantasia, amb la fantàstica casera ‒parlant amb ells, estimulant-los amb objectes quotidians‒, amb l’estranyament ‒extraent els objectes dels seu context i funció per donar-li nou significat‒, i amb la sostracció fantàstica ‒fent desaparèixer els objectes del seu món‒.

          També les titelles són un mètode per desenvolupar la imaginació i la fantasia, ja que els xiquets parlen a través d’ells o inclús li parlen obertament.

        Aquest llibre pense que és perfecte per a qualsevol persona que vulga aprendre més sobre la formació literària d’un xiquet, ja siguen els seus pares o altres familiars, siguen els docents o els futurs docents, com nosaltres.

            La imaginació i la creativitat han de ser estimulades en els xiquets des de ben prompte, ja que es tracten de dos àrees de les que depenen el correcte desenvolupament d’altres competències. El joc simbòlic, les titelles, la desinhibició a l’hora de contar històries emprant paraules tabú... Tot açò és una alliberació per al xiquet, per expressar les seues pors, les seues inquietuds, els seus pensaments respecte a ell mateix, els seus pares o els seus companys de classe.

        Com a mestres hem de treballar i reforçar l’expressió dels sentiments, per a que els xiquets puguen ser uns adults ben formats, i què millor forma de fer-ho que amb la literatura en totes les seues formes. Les idees que he pogut extraure d’aquest llibre, sobretot la del binomi fantàstic, sé que m’ajudaran en la meua tasca com a mestra quan estiga davant d’un grup de xiquets amb opinions, gustos i creences molt diversos.

         Totes les activitats, exercicis i jocs mencionats als llibres poden ser adaptats a totes les edats i treballats de moltes formes diferents. Està clar que, per exemple, les titelles atrauen més l’atenció dels menuts, però també ens poden servir al tercer cicle de primària per representar algun conflicte que estiga tenint lloc a classe entre companys.

        A les meues primeres pràctiques, l’any passat al primer curs de Magisteri, vaig estar en un centre públic que en el seu pla de lectoescriptura introduïa el mètode Montessori i que en tots els cursos de les dos etapes, Infantil i Primària, realitzaven tertúlies literàries. El fet de llegir en grup, de comentar la lectura de forma grupal, de imaginar, d’inventar atreia fins i tot als alumnes més revoltosos del centre. Vaig vore com esperaven l’hora de ficar-se llegir amb gran il·lusió i un dia m’agradaria que els meus alumnes tingueren eixa mateixa il·lusió.