Per a començar
a treballar amb aquest gènere, vaig a fer un plantejament del que anem a
tractar en aquest apartat sobre el gènere narratiu.
En primer lloc,
faré un resum de les característiques més rellevants d’aquest gènere, després
analitzarem els subgèneres que té, així como quins d’aquestos son els més
apropiats per a treballar en l’Educació Primària. També duré a terme, les
utilitats didàctiques que té la narració i per a posar punt i final a aquest
apartat sobre el gènere narratiu, ficaré unes activitats a mode de exemple per
a fer amb els alumnes de primària. Hi hauran un total de sis activitats, es a
dir, dos per cada cicle educatiu.
Una vegada
tenim ja el plantejament del que vaig a treballar, continuaré amb el que
significa el gènere narratiu. El gènere narratiu compren aquells textos que, a
través d’un narrador, contenen històries ocorregudes a uns personatges en un
lloc i un temps determinats. Tant el narrador com els fets pertanyen al món de
la ficció. Generalment, la modalitat del discurs que predomina en la narració
és la prosa, encara que pot utilitzar-se també el vers, com ocorre en els
romances o en els poemes èpics, per exemple.
En quant als
subgèneres narratius ens trobem amb el poema èpic, els cantares de gesta, la epopeia,
la novel·la, la faula i el compte.
Per una part,
el poema èpic fa referència a les aventures d’un o més herois i a les lluites
reials o imaginaries en les que participen. La seua forma d’expressió
tradicional ha sigut el vers, baix la forma de poemes èpics amb la finalitat
d’exaltar o engrandir un poble.
Per altra banda
ens trobem amb els cantares de gesta. Aquests conten les aventures que fan els
cavallers de l’Edat Mitjana. Generalment son llegendes heroiques d’un poble com
per exemple “El cantar dels Nibelungos” o “El Cantar de Mio Cid”.
El tercer subgènere
narratiu fa referència a la epopeia. Aquest tracta els ardits que van donar-se
a una edat antiga i tenen un caràcter mític. Els seus personatges solen ser
deus y essers mitològics. Entre las epopeies més importants ens trobem amb la
“Iliada” i la “Odissea”.
La novel·la
d’acord amb la definició de la RAE es una obra literària en la que es narra una
acció fingida en o en part, i es seu fi es causar plaer estètic als lectors
mitjançant la descripció o pintura de successos o llances interessants, de
caràcters, de passions i de costums.
La novel·la
crea el seu mon narratiu, s’oposa a la història, té una fort carga connotativa,
maneja diferents històries diferents, té molts personatges i situacions i a més
combina la descripció, la narració i el diàleg.
Després la faula és un relat breu de ficció on els
protagonistes són animals o plantes que parlen. La faula té un caràcter
didàctic normalment ètic que es mostra al final. La faula és doncs una narració
inventada de fets meravellosos que tenen una conclusió moral. Per exemple el
caso de “La llebre i la tortuga” o “La cigala i la formiga”.
En últim lloc
ens trobem amb el compte. Aquest es una narració breu creada per un o diversos
autors, basada en fets reals o ficticis, amb una trama protagonitzada per un grup
xicotet de personatges i amb un argument senzill. El compte es compartit tant
de forma oral com escrita. Un exemple de compte por ser “Caputxeta Roja” o “Els
tres porquets”.
En quant al
gènere narratiu dir que té una sèrie d’utilitats didàctiques com per exemple
participar en concursos literaris de composició, llegir novel·les, comptes,
faules, i fer Tertúlies Literàries Dialògiques, treballar per grups obres
clàssiques i que les analitzen i després espongen als seus companys, etc.
Aquest gènere permet millorar l’àmbit de la lectura, de la escriptura, de la
comunicació oral davant d’un públic. A més es un gènere que es pot tractar en
assignatures com per exemple valencià o castellà. En llengua estrangera com el
cas de l’anglès també podran fer hi composicions breus, lectures de clàssics,
etc.
A l’educació
primària treballarem una sèrie de subgèneres narratius com per exemple el
compte, la novel·la i la faula. També podem veure uns altres gèneres però molt
per damunt, ja que a aquestes edats la resta resulten més difícils de
comprendre.
POSIBLES ACTIVITATS PER A
FER AL AULA
PRIMER CICLE
1. El mestre o la mestra dona a elegir un
llibre als seus alumnes. Després el mestre/a
llig el compte en veu alta i quan acaba fa preguntes als seus alumnes
com per exemple: Que us a cridat més l’atenció d’aquest compte? Podríeu
inventar-vos vosaltres mateixos un final diferent al del llibre?
2. En aquesta activitat treballarem la faula.
Primer es portarà unes quantes faules a classe per part del mestre/a. Després
els xiquets es repartiran en grups de treball més o menys d’unes 4 o 5 persones
i cada grup treballarà una faula diferent. Quan la llegeixen tots han de
completar unes fitxes de preguntes i quan l’acaben faran un dibuix sobre la
faula. Quan hagen acabat, grup per grup contarà a la resta de la classe la
faula que els ha tocat per a dur a terme.
La fitxa
d’aquesta activitat pot tindre preguntes com per exemple: Quants personatges hi
ha a la faula? Fes un resum d’unes cinc línies sobre el que tracta la faula?
Que pretén ensenyar-nos la faula?
SEGON CICLE
1. El col·legi participarà a un concurs
literari organitzat per l’ajuntament de la localitat. Els xiquets hi hauran de
composar un compte breu, amb un màxim de dos fulles.
Després el
jurat del concurs triarà els que més li hagen cridat la atenció i donaran tres
premis.
Amb aquesta
activitat els alumnes es motivaran per a fer el compte ja que tots voldran
guanyar, per tant faran un esforç per a fer-lo el millor possible.
2. En aquesta activitat anem a fer “Tertúlies
Literàries Dialògiques”. El mestre/a triarà una novel·la d’una extensió màxima
d’unes 100-150 pàgines. Per exemple pot ser: “Les aventures de Robinson
Crusoe”.
Els xiquets
llegiran cada setmana dos capítols més o menys, i un dia a la setmana, per exemple
les vesprades dels divendres posen a classe totes les cadires en forma de
cercle. El mestre/a comença a donar-hi el torn de paraula a un xiquet i seguint
el regle cada xiquet va explicant a la resta de la classe el que més li ha
cridat l’atenció del que ha llegit eixa setmana, si es sent identificat amb el
personatge, que farien ells si estigueren on es troba el personatge, etc.
Aquesta activitat es molt bona per a començar a exposar la opinió, parlar en
públic...
TERCER CICLE
1. Els xiquets han de llegir un llibre de
novel·la escrit per un autor contemporani. Després d’uns dies, quan se l’ hagen
llegit aniran d’excursió a la Biblioteca Municipal a una conferència feta per
l’autor o autora del llibre que han llegit els alumnes. Ells podran conèixer a
l’autor en primera persona, preguntar-li dubtes del llibre, curiositats, etc.
2. Fer un concurs a classe de lectura, es a
dir, des de el començament del curs el mestre/a deixa una urna a classe. Els
xiquets poden llegir un llistat de llibres que el mestre/a els deixa a classe.
Cada vegada que l’alumne es lliga un llibre completarà unes fitxes que després
deixarà dins de la urna. Després el mestre/a donarà mes punts als alumnes que
més llibres s’ hagen llegit durant cada trimestre i també a final de curs.
Cal dir que amb
aquesta activitat es pretén fomentar la lectura autònoma de l’alumne, ja que
tots voldran guanyar, per tant llegiran molts llibres.
A més, cal
afegir que el mestre/a farà unes preguntes a cada xiquet quan s’ haja llegit el
llibre, per a comprovar si realment l’ha entès.
Les lectures
que facen podran ser de novel·la, faula, compte... A més també podran ser d’un
altre gènere literari que hagen vist a classe, com per exemple el poètic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada