dilluns, 13 de juny del 2016
dimarts, 7 de juny del 2016
Criteris de selecció d'un llibre (escrit)
Hola, sóc Raquel Vidal de 2ºI i vaig a realitzar l’intervenció
oral de la recomanació d’un llibre per a un alumne de Primària.
He escollit
al meu cosí David que té 9 anys i que actualment està cursant 3r de Primària i
li vaig realitzar un qüestionari a ell i a la meua tia que es mestra per a
conèixer millor els seus gustos i la seua capacitat lectora:
Va començar observant les imatges
dels contes, sense llegir-los al peu de la lletra, interpretant les imatges.
Després va passar a llegir contes amb pictogrames i ja des dels 6 anys,
literatura normal, sempre relacionada amb els seus interessos: temàtica d'animals(dinosaures,
taurons), súper herois...
Ara li agraden els llibres
relacionats amb els seus interessos actuals: dracs, futbol, misteri, de vegades
una mica de terror...
Li agrada també la poesia, que llig junt a ma tia durant les nits, així com endevinalles.
Llig els llibres obligatoris de classe i li agrada llegir els que he comentat abans que le demana a la meua tia que li compre.
Respecte a la comprensió, li costa un poc, se sol centrar en la temàtica que li agrada i en els detalls que clarament parlen d'això. Quan li preguntes que t'explique el que ha llegit, on queda evident la seua comprensió i el que és capaç d'explicar-te, veig que la idea més general l'ha llegit i el que ha cridat més la seua atenció, però li costa sintetitzar la informació i la transmet amb un ordre coherent en els esdeveniments ocorreguts i en la narració d'aquests, també dir que es queda amb moltes anècdotes i amb un fil conductor molt general.
Crec que està en el seu nivell
d'edat.
Respecte a si llegeix amb fluïdesa, si ho fa, encara que de vegades es trava amb alguna paraula que es desconeguda per a d’ell, té entonació i ritme.
Respecte a la producció literària, en això està més fluix, no escriu molt però si que dibuixa, però escriure un conte sencer no.
Ara ha començat una revista solidària com a tasca de classe.
Respecte a si llegeix amb fluïdesa, si ho fa, encara que de vegades es trava amb alguna paraula que es desconeguda per a d’ell, té entonació i ritme.
Respecte a la producció literària, en això està més fluix, no escriu molt però si que dibuixa, però escriure un conte sencer no.
Ara ha començat una revista solidària com a tasca de classe.
Per
tant, puc dir que es un xiquet que li agrada bastant llegir perquè llig de
forma voluntària diferents gèneres literaris, que li agraden els llibres
d’aventures, misteri... i que no te camp problema a l’hora de llegir ni per a
comprendre allò que llig.
Després
d’escollir a la persona a la que vaig a recomanar el llibre i analitzar els
seus gustos, vaig iniciar la recerca per les tres llibreries:
-
Respecte a la llibreria
generalista, vaig a anar a la meua papereria de confiança on normalment
compre les cosses que em fan falta per a l’escola o si tinc que comprar algun
llibre de lectura. En aquesta papereria, el seu apartat de llibres es molt
ampli perquè com vegem, estan molt be classificats i permet també als xiquets
poder escollir el llibre que més els agrada. També hi ha que dir que s’observa
una part dedicada mes a la lectura infantil, altra part en llibres per a mes
adults, és a dir, podem trobar qualsevol tipus de llibre, i en el cas de que no
estiguera el que volem ens el podrien portar sense cap problema.
-
La segona de les llibreries visitades, és la llibreria especialitzada, en aquest
cas he anat a Abacus, que em pareix una tenda meravellosa perquè te una gran
quantitat de coses des de joguets, llibres, qualsevol material per a
l’escola...
Centrant-nos en la part dels llibres, tinc que dir que te
una gran varietat de llibres, de tot tipus, tamany, tema...molt be estructurada
com es por observar en les imatges, els llibres estan classificats per edats,
si tenen o no il·lustracions, per idiomes...
-
I, finalment, l’ultima de les llibreries, és una llibreria virtual que he optat per la
llibreria que podem cercar en la pàgina web de El Corte Inglés, que també em
pareix una pagina web molt completa per la gran varietat de llibres que té,
està molt be estructurada i que els pots adquirir ve en tenda o també te’l
porten a casa.
Desprès de visitar les tres tipus de
llibreries em dispose a seleccionar el llibre que vaig a recomanar al meu cosí
d’acord amb les seues característiques, però abans tinc que tindre en conter
certs aspectes a l’hora de fer l’elecció.
Com per exemple si es adequat a la
seua edat, que tipus de vocabulari té (si es massa senzill o massa complex), si
te o no il·lustracions...
El llibre que he escollit s’anomena:
Susana ojos negros
-
El Tema del qual podem dir que és una història que
reflecteix l'amistat sense prejudicis ni barreres.
-
Per què llegir el llibre? Perquè es tracta d'un llibre
que serveix d'acostament a les persones que deixen el seu lloc de naixement per
traslladar-se a altres països per diferents causes.
-
Resum: Tania no coneix a la seua nova veïna, ni tan sols
es poden comunicar perquè no parlen el mateix idioma, però a poc a poc
aconsegueix comunicar-se amb ella sense necessitat de paraules. La seva mare
sembla comprendre-ho tot explicant-li cada nit el conte d'un cocodril que
arriba a un país estrany, mentre el seu pare, s'apropa a aquelles persones que
a la seva arribada tan poc li van interessar.
-
Per a qui es aquest llibre? Per a lectors de molt
diferents nivells, ja que la història és senzilla de llegir (té relativament
poc text) i diferents capes d'aprofundiment.
Col·lecció: El Barc de Vapor
Sèrie: Blau
Autora: Marjaleena Lembcke
Ilustradora: Cristina Perez Navarro
diumenge, 5 de juny del 2016
Com treballar els gèneres que combinen paraula i imatge en l’Educació Primària
Com treballar els gèneres que combinen paraula i imatge en l’Educació
Primària
Els gèneres que combinen paraula i imatge resulten molt
atractius per a treballar-los amb els xiquets, ja que intenten comunicar-se amb
ells mitjançant dos codis, el de la imatge i el de les paraules. La imatge sol
tindre molt més pes i reforça el text narratiu.
L’àlbum il·lustrat és l’exemple més representatiu d’aquest
gènere, junt amb els pictogrames, encara que si pensem en el concepte de
combinar paraula i imatge ens ve a la ment el cine, sobretot l’antic, el que
era una successió d’imatges en les que s’intercalaven diapositives amb el text.
També podem incloure ací la relació de fotografia-imatge i tal volta la “imaginería”,
recurs utilitzat en la literatura per a, mitjançant la descripció d’un fet
percebut pels sentits, fer-nos una imatge mental.
Com que anem a treballar en l’etapa d’Educació Primària
anem a centrar-nos en l’àlbum il·lustrat i els pictogrames.
L’àlbum il·lustrat i els pictogrames són recursos per a
desenvolupar la imaginació i la creativitat del xiquet dins de l’àmbit de la
literatura per expressar-se, sobretot, visualment. Pel sentit de la vista és
per on percebem més informació, d’ahí la importància d’estimular-lo
correctament. En cas de que tinguérem a l’aula xiquets invidents, adaptaríem el
treball amb els àlbums il·lustrats i els pictogrames per a ells.
Vaig a proposar sis activitats per a l’etapa d’Educació
Primària, dos per cada cicle.
Al primer cicle les activitats hauran de ser molt
imaginatives, així que la primera d’elles consistirà en que el/la mestre/a
ensenye les imatges de l’àlbum il·lustrat a treballar i que els xiquets
imaginen què passa en eixa història, fent un cercle a classe i parlant per
torns. La segona, aplicable tant a l’àlbum il·lustrat com al pictograma, serà
al contrari: el/la mestre/a sols deixarà el text de l’àlbum i tindran que
imaginar què imatges podrien anar junt a eixe text, i amb el cas del
pictograma, es deixarà el text i se lis mostrarà a la pissarra les imatges que
falten, per a que cada xiquet ompli l’espai buit amb el dibuix que considere.
Al segon cicle, la primera activitat serà ensenyar-los les
imatges d’un àlbum il·lustrat i els alumnes hauran de ficar-li text, per tal de
treballar la seua creativitat. Respecte al pictograma, els alumnes seran els
encarregats de crear un, inventant-se la història, per a després, els xiquets
que vulguen, la conten a tota la classe.
Al tercer cicle deixem més de costat el pictograma i ens
centrem en l’àlbum il·lustrat. En la primera activitat es dividiran en grups de
tres o quatre persones i es donarà un text, que també es dividirà acord al
nombre de grups que hi haja. Cada grup haurà de fer una imatge de la part del
text que li haja tocat, emprant els materials que considere, quant més
imaginatiu, millor ‒l’exemple per excel·lència, si dibuixen una
ovella ficar cotó com si fora la llana‒. Aquestes imatges amb el
text les unirem per a fer un mural i penjar-ho al corredor. La segona activitat
consistirà en triar, com a mínim, deu fotografies de casa ‒són
vàlides de tot tipus: d’ells de menuts o majors, amb els seus pares, amb amics,
de aniversaris, d’alguna visita al zoològic, d’una excursió rural, de
monuments, etc.‒ i crear amb elles un àlbum il·lustrat.
Modul 4. Activitats per al pla lector
Mòdul 4
Al
tractar-se d’un centre amb poc alumnat, ens trobarem en un àmbit familiar, on
la comunitat educativa podrà participar activament.
Activitat 1: abans de la lectura
Abans de
la lectura, el professorat de llengües proposarà un llibre que llegiran els
alumnes d’acord amb l’edat, temes, gustos i interessos, així com valors, i es
proposaran les activitats i com tractar el llibre.
Activitat 2: durant la lectura
Durant la
lectura del llibre, el professorat, així com el consell escolar i la direcció
del centre, intentarà posar-se en contacte amb l’autor (els alumnes a casa es
prepararan les qüestions i preguntes sobre el llibre) per a la tertúlia.
Activitat 3: després de la lectura
Desprès de
la posada en comú del llibre, i fetes les activitats, els alumnes podran fer un
mural explicant la trama de la lectura, així com dades sobre l’autor, finalment
el tutor/a o el professorat de l’assignatura en concret, pujarà fotos dels
treballs així com de la tertúlia amb l’autor al blog de l’escola per a que tota
la comunitat educativa puga tindre accés a veure les activitats realitzades.
Activitat 4: activitat fora de l’aula (setmanal,
quinzenal, mensual)
Es
proposarà mensualment una eixida al pati per cicles, cada alumne tindrà una
botella de plàstic, i se li assignarà un paperet amb el nom d’un company. L’alumne
deurà escriure una carta a aquest company i després, en el pati, deixarà aquestos
missatges en el centre (es farà de manera anònima). Cada alumne arreplegarà la
seua botella i llegirà la carta als seus companys. Ja que són pocs alumnes, la
comunitat educativa, com el AMPA, podrà proporcionar el material necessari, com
la botella de plàstic.
Activitat 5: data concreta
Per a
final de curs, tots els alumnes del centre, així com tota la comunitat
educativa, incloent als pares, realitzaran un teatre, sobre una obra tractada a
l’escola, per exemple, enguany que ha sigut el centenari de Shakespeare i
Cervantes, l’obra del Quixot, i aquest teatre es representarà en el centre i
podran acudir familiars, altres centres de la comarca i tots els membres de la
comunitat educativa.
Activitat 6: fora de l’escola
Fora de
l’escola, com a activitat extraordinària, els mateixos alumnes podran elegir un
llibre clàssic que els haja agradat (per exemple Tirant lo Blanch) i al centre
del seu poble el llegiran en veu alta amb un micròfon, totes les persones que
passen pel carrer, així com familiars o companys, podran llegir quan els
alumnes hagen acabat la seua part.
Activitat 7: fora de l’escola, data concreta
En Nadal
es proposarà a l’ajuntament que en el centre del poble, en el arbre de Nadal,
siga decorat pels alumnes del centre. Cada alumne amb la seua família retallarà
una cartolina en formes nadalenques (ja siga una estrella, o una campana),
pegaran una fotografia amb la seua família, i juntament amb aquesta, escriuran
un desig de Nadal.
Quant a
l’avaluació d’aquestes activitats, podem dir que treballen les competències
literàries, així com valors com la convivència i l’ajuda. Per altra banda
s’adquireixen coneixements bàsics i les activitats tenen caràcter motivador.
P.M4 Introducció, mecanismes per a la determinació de necessitats i per a l'avaluació del pla.
En aquesta
pràctica número quatre anem a fer una programació d’activitats per a un pla
lector. En primer lloc, farem una introducció a la que parlarem sobre el tipus
de centre, els nombrosos factors que el caracteritzen... A més veurem els
objectius generals que va a tindre el nostre “Pla lector”. Seguidament
proposarem diferents activitats com per exemple activitats per a fer a l’aula,
a la biblioteca, fora del aula, inclús fora del centre, evidentment totes elles
adaptades per a tots els cicles d’Educació Primària, és a dir primer, segon i
tercer.
En primer
lloc començarem per la descripció del centre. El centre on anem a basar-nos per
a fer les activitats del nostre pla lector va a ser a un CRA (Col·legi Rural
Agrupat), format per un conjunt de tres pobles de l’interior rural de la
província de Castelló. El poble més gran i clarament amb més nombre d’alumnat
serà el que tinga la direcció del centre. Nosaltres pertanyem al Aulari del
poble més gran que té un total de 52 alumnes. De eixos 52 alumnes 26 pertanyen
a Educació Infantil i la resta a Educació Primària.
En quant
al conjunt dels tres pobles, el poble A té 52 alumnes, el poble B 26 alumnes (14
de Educació Infantil i 12 de Educació Primària) i el poble C , que és el més
xicotet, té un total de 12 alumnes (5 de Educació Infantil i 7 de Educació
Primària). En total al CRA hi ha 90 alumnes dels quals 45 son alumnes de
Educació Infantil i uns altres 45 a Educació Primària.
CENTRE A
|
CENTRE B
|
CENTRE C
|
|
1r d'Ed. Infantil
|
10 alumnes
|
5 alumnes
|
2 alumnes
|
2n d'Ed. Infantil
|
9 alumnes
|
4 alumnes
|
1 alumne
|
3r d'Ed. Infantil
|
7 alumnes
|
5 alumnes
|
2 alumnes
|
1r d'Ed. Primària
|
4 alumnes
|
1 alumne
|
1 alumne
|
2n d'Ed. Primària
|
4 alumnes
|
3 alumnes
|
1 alumne
|
3r. d'Ed. Primària
|
6 alumnes
|
5 alumnes
|
0 alumnes
|
4rt. d'Ed. Primària
|
5 alumnes
|
0 alumnes
|
2 alumnes
|
5é. d'Ed. Primària
|
3 alumnes
|
2 alumnes
|
2 alumnes
|
6é. d'Ed. Primària
|
4 alumnes
|
1 alumne
|
1 alumne
|
TOTAL
|
26
Infantil i 26 Primària
|
14
Infantil i 12 Primària
|
5
Infantil i 7 Primària
|
Una vegada
hem aclarit el tipus de centre al qual anem a treballar, continuarem amb la
presentació dels objectius generals que anem a treballar amb les nostres
activitats del Pla Lector.
Aquestos son
els següents:
-
Millorar la competència lectora dels alumnes.
-
Crear un clima i una cultura lectora al centre.
- Involucrar a tots els agents que influeixen en l’educació lectora: professors,
pares, treballadors del centre, altres familiars...
-
Ampliar l’univers lector dels alumnes.
-
Despertar l’interès en la lectura amb fins lúdics.
-
Millorar els processos cognitius involucrats en la lectura.
Finalment
en quant a l’avaluació hem de tindre en compte tant un seguiment de les
activitats com una avaluació final. En
quant al seguiment de les activitats s’analitzaran els següents conceptes: la
metodologia empleada, les actituds de motivació dels professors, famílies i
alumnat, la temporalització de les següents actuacions, etc.
A l’avaluació
final, tindrem en compte els següents punts: el progrés de l’alumnat en relació
amb l’adquisició d’hàbits lectors, el comportament dels alumnes, el grau de
desenvolupament de les actuacions previstes i la coherència entre aquestes i
els eixos d’actuació proposats al Pla. També l’aprofitament dels recursos del
centre, la implicació dels participants, la coordinació, les activitats que s’han
realitzat així com la seua valoració, etc.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)