Reflexió: Gimcana poètica
La gimcana
poètica ha sigut un mètode diferent per a tractar la literatura i trencar amb
la monotonia d’ensenyar de manera tradicional. Amb aquesta pràctica hem
descobert nous estils per a transmetre poesia i crec que aquestes activitats
podrien ser aplicables a qualsevol assignatura de l’escola.
Aquesta gimcana
ha arreplegat diverses activitats que han englobat l’ús de les tics, com
l’activitat de gravar-se amb el mòbil i fer fotografies, el treball grupal i la
cooperació i socialització, així com la transmissió de valors, ja que eren
grups de varies persones i les persones han distribuït el seu treball, noves
activitats que mai havíem vist, com l’ús de cal·ligrames i pintures de tempera,
i dibuixos, que són una forma de motivar per als alumnes i les alumnes. Cal
afegir que aquestes activitats han estat realitzades fora de la classe, i els
alumnes hem estat relacionats amb el medi ambient, lligades a través d’un joc
de pistes per a aconseguir el poema final. Per altra banda, es important la
manera en la que s’ha transmès el contingut de la matèria, no solament
memoritzant, sinó hem sigut nosaltres els que hem viscut un apropament a la
poesia mitjançant una traca de paraules que rimen, així com els propis alumnes
hem sigut els que hem estimulat la creativitat i hem creat els nostres propis
poemes. Des del meu punt de vista, aquesta activitat ha resultat molt
significativa a l’hora de, en un futur donar classe, per a que els alumnes
troben interès en la poesia i la literatura i ensenyar diverses maneres de
tractar-la, no solament de manera memorística o analitzant versos i autors.
Com a
conclusió, ha resultat una experiència molt divertida i innovadora de tractar
la literatura d’una manera motivadora i activa, on tots hem participat i hem
après noves tècniques d’ensenyança i com educar en competència literària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada