El
gènere narratiu comprén aquells textos que, a través d’un narrador, contenen
històries ocorregudes a uns personatges en un lloc i un temps determinats. Tant
el narrador com els fets pertanyen al món de la ficció. Generalment, la
modalitat del discurs que predomina en la narració és la prosa, encara que pot
utilitzar-se també el vers, com ocorre en els romances o en els poemes èpics,
per exemple.
El
gènere narratiu està composat per una sèrie de elements com són: el narrador,
els personatges, l’espai i el temps. A més, també explicarem els subgèneres
d’aquest gènere.
En
primer lloc, el narrador ens conta la historia des de dins (intern), però en
altres no podem apreciar cap marca que ens indique la seua presència prop dels
fets narrats (extern). Hem de tindre en compte els diferents punts de vista
dels narradors. Quan es troba en primera persona, el narrador és a més la
persona a la que li succeeixen els fets narrats; és el narrador protagonista.
Però si la conta en primera persona i no és el protagonista direm que es
narrador testimoni. Direm que és un narrador en segona persona quan es dirigeix
en segona persona a un “jo” desdoblat. Per últim, el narrador en tercera
persona té uns coneixements dels fets que van a succeir a la historia, és a
dir, és un narrador omniscient. En canvi, si aquest no els coneix es cridarà
narrador observador.
En
segon lloc, ens trobem amb els personatges. Aquestos són els elements que
porten a la fi les accions contades pel narrador. Tenen un caràcter humà, el
que no implica que siguen humans. Aquestos poden ser principals, quan
desenvolupen l’acció principal i secundaris quan son menys importants. A part,
poden ser protagonistes, quan fan la funció principal i antagonistes quan
s’oposen al protagonista.
En
tercer lloc ens trobem amb l’espai. Aquest és el marc físic on s’ubiquen els
personatges i els ambients geogràfics i socials en els que es desenvolupen les
accions. Si aquest espai existeix serà un espai real, i si no existeix serà un
espai fictici. A més podran ser exteriors (oberts) o interiors (tancats).
En
quart lloc es troba el temps. Pot ser temps extern, quan es l’època o moment en
que es situa la narració; i intern, que fa referència al temps que duren els
esdeveniments narrats en la historia. El temps de la historia és el temps de la
realitat narrada i el temps del discurs és l’ordre en el que es narren eixos
esdeveniments i el temps que abasten.
Per
a posar fi a aquesta definició dir que el gènere narratiu té uns subgèneres que
son el poema èpic, el romanç, la faula, el conte i la novel·la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada