Literatura de tradició oral

Per poder entendre el terme a definir, denominat literatura de tradició oral,  començarem definint què és la literatura, i podem dir que es tracta de: l’art d’escriure i de llegir, és a dir, el coneixement de tot el que ha estat escrit.

En l'antiguitat, molts dels textos es transmetien mitjançant el paper, però també la majoria i més àdhuc en l'època en la qual la gent no sabia llegir, els textos es transmetien de forma oral i mitjançant aquest mètode la majoria de la població podia escoltar allò que es transmetia mitjançant la literatura oral i mitjançant aquesta situació, poder extreure conclusions d'acord al que se sentia, per tant, La trajectòria oral de la literatura sempre ha exercit un paper fonamental dins del llegat cultural de la nostra història

Per tant, a l’hora de definir el terme de literatura de tradició oral, segons Pelegrín, diu que: “ens trobem amb una paradoxa terminològica que suposa denominar la «literatura» a les tradicions que es transmeten per mitjà de la paraula parlada. Recorrem per tant a un terme inadequat ja que «literatura» remet etimològicament a littera, és a dir, obra escrita” (PELEGRÍN, 19842, p. 12).

La transmissió de la literatura de tradició oral està subjecta a certes transformacions que seran més o menys abundants depenent de la transmissió de la tradició oral està subjecta a transformacions que seran més o menys abundants depenent del control que el narrador exerceixi sobre el missatge transmès. És a dir, quan les tradicions es transmeten exclusivament entre grups socials de menor grandària, la possibilitat d'alterar el missatge que es desitja transmetre és molt que si circula entre tota la població. D'altra banda, les formes recitades o cantades disposen d'elements rítmics i musicals de caràcter poètic–mnemotècnic (mètrica, rima, expressions formulessis…) que faciliten la memorització dels textos, la qual cosa no ocorre (o ocorre en menor mesura) entre les tradicions narrades en prosa. En general, les causes que provoquen majors modificacions en la tradició oral són els canvis socials, que poden alterar o deixar sense sentit determinades tradicions que abans estaven en ple vigor, i la pèrdua de memòria o oblits del narrador, la qual cosa és freqüent en les societats modernes , en les quals l'hàbit d'explicar o recitar històries als familiars o en les reunions socials s'ha perdut en bona part.

Característiques de la literatura de tradició oral:

-           Té un caràcter popular, sorgida al poble i per al poble i es regia sobre una base festiva i folklòrica.

-           La improvisació i el cant eren essencials.

-           Naix de la improvisació.

-           Es val d'aquells recursos estilístics relacionats amb el nivell fònic del llenguatge, com per exemple: repetició, onomatopeia, estilització, el·lipsi...

-           L'autor busca crear diferents sensacions, bé de musicalitat, bé d'evocació d'imatges; amb això busca transmetre sentiments comparables als quals es perceben a través de la música.

Els components literaris són:

-           Autor: pretén expressar la consciència del poble. Per a això, tria temes que estan relacionats amb l'entorn de la societat del moment: diferències entre famílies, burles sobre algun conegut, la figura del cap o patró... Per aconseguir-ho es val d'un ritme i una mètrica determinats per la mateixa tradició.

-           Espectador: no és considerat només com un espectador, ja que gràcies a la seva memòria pot transmetre aquesta tradició de generació en generació.

Alguns exemples de literatura de tradició oral són, per exemple:

-           Els contes populars: qualsevol narració popular en la literatura oral era un conte, on els personatges, llocs i temps eren indeterminats per a la població.

-           La narració popular: aquesta modalitat tingué menys importància però també cal recalar-la com a gènere de la literatura oral. 

-           Refranys: aquestos són molt importants perquè són el reflex de la saviesa popular i han anat passant d'una generació a una altra mitjançant la tradició oral, i són tan diferents els temes que tracten com les persones, que de forma espontània, els van crear o van explicar.