Cànon literari

El cànon podem dir que és l’instrument que serveix per a mesurar en l’art i en la cultura, el model que hi ha que seguir i definitivament, tot allò que la tradició sanciona com exemplar i de qualitat contrastada.

En literatura, el cànon és una llista breu però a la vegada molt selecta del que es sol anomenar les obres clàssiques, és a dir, eixes que es segueixen llegint amb molt interès des de fa segles, encara que en aparença les vegem molt antigues o inclús antiquades.

Eixa llista seleccionada sol mantenir-se sense grans variacions, generació després generació d’una manera bastant sorprenent. Però la raó és simple: eixe conjunt escollit gaudeix d’un sòlid prestigi social i es considera un element fonamental de l’educació de la joventut.

Per tant, per a ensenyar literatura és inevitable establir un cànon, un repertori tancat d’obres i autors en el que es conjuguen dos factors: per una banda, el gust estètic i per l’altra, la necessitat pedagògica. En el primer cas, el que hem de fer és decantar-nos per aquelles obres que siguen les millors per la seua pura qualitat artística; en segon lloc, la pregunta clau és quines de totes eixes obres val la pena mostrar i estudiar en el col·legi. No tant per que apareguen al programa oficial, si no per que son referents que no poden ser evitats o refutats de la cultura pròpia i universal, i a més poden ser estimulants per a contagiar el gust per la lectura literària a l’estudiant.