Educació literària

L’educació literària es refereix a l’ensenyança i a l’aprenentatge d’un conjunt d’habilitats i destreses necessàries per a llegir de forma competent els textos literaris. Des d’aquesta perspectiva, la literatura són obres que poden ser llegides, interpretades, valorades, és a dir, activades pel lector. A més, d’aquestes, es pot gaudir a condició de que es tinguen les destreses necessàries, que es siga un lector competent.

Per tant, quan parlem d’educació literària entenem que l’objectiu es formar lectors competents i no transmetre informacions sobre historia literària o ensinistrar en les tècniques de l’anàlisi i el comentari de text.

Quins són els components de l’educació literària?

Per una banda, hi hauríem de parlar de l’educació literària com experiència del fet literari tant en una dimensió individual com en una dimensió social. L’educació literària s’encarrega de promoure en l’alumnat l’experiència literària, és a dir, el descobriment per part del lector de paraules que algú va escriure en un altre temps, en un altre lloc, que tenen que ver amb ell i amb la seua relació amb el món que li envolta.

Per una altra banda, vegem que l’experiència literària implica un resposta afectiva per part del lector, pot ser quan s’emociona amb la intriga, quan s’identifica amb els personatges, quan reconeix en els textos la seua pròpia experiència vital com experiència humana, quan descobreix mons allunyats de la seua experiència immediata, quan es sorprèn davant la manera diferent de portar a la fi el llenguatge i gaudeix amb allò. Per exemple, els xiquets discorren que la literatura i la poesia són jocs verbals i gaudeixen amb això.

 La experiència de lo literari pot també tindre una dimensió pública i social.

 Quan arriba el moment de posar-nos a ensenyar Educació Literària, hem de donar-nos compte de que hi ha diferents edats, en les quals en cadascuna es té que impartir d’una manera diferent, d’acord amb la edat. El primer nivell finalitza als huit anys i és en aquest període on l’ensenyament de la literatura ha de començar tan prompte com el xiquet comence a utilitzar el llenguatge. Escoltar contes i poesies és un factor molt important. Açò construirà la base d’una educació més detinguda i precisa en les etapes següents. L’educació literària als primers anys consistirà en jocs amb els sons, com per exemple onomatopeies i formacions expressives; enumeracions, cançons, poesies infantils, endevinalles, etc.

La segona etapa finalitza als dotze anys, i es ací on el procediment ha de ser inductiu, és a dir, la lectura i el treball detingut sobre els textos, amb la direcció del professor. També es treballaran els mites i les llegendes. Per a l’aspecte narratiu dels textos, els gèneres i subgèneres principals són la comèdia, el romanç, la tragèdia i la ironia. Frye considera que hi ha que prestar important atenció a la comèdia i al romanç, perque desperten una simpatia en el lector poc format i per que la tragèdia i la ironia es presenten moltes vegades com parodia d’aquells dos. També s’analitzarà els personatges, el espai, el temps, etc.

 La tercera etapa abasta fins als setze anys, i es ací on continuen les obres literàries, s’aborden aspectes més complexos de la simbolització i de les tècniques narratives, i a més s’estimula i s’orienta el sentit crític.

 Per a finalitzar, arribem fins a la quarta etapa, fins als divuit anys d’edat. Ací els últims dos anys d’ensenyança mitjana es poden destinar a l’estudi crític exigent d’obres més complexes. La capacitat per entendre i descriure temes i estructures es dona ja per suposat. Ara s’enfoquen qüestions de textura verbal, ambigüitat e intertextualitat.