Literatura infantil i juvenil

La literatura infantil i juvenil és un element clau per fomentar la imaginació i la creativitat dels xiquets i xiquetes des de les seues primeres edats.

Els organismes oficials han pres consciència de la seua importància en la formació de la personalitat, com fomentadora de la creativitat i transmissora de valors.

Aquesta literatura té una sèrie de funcions, com servir per a millorar la comunicació i expressió, fomentar, com ja hem dit abans, la imaginació i la creativitat dels xiquets i xiquetes, convertir-se en un mecanisme de transmissió de cultura i valors, etc.

La literatura infantil i juvenil ha de tindre una qualitat artística, adequades en la seua temàtica i forma d’expressió i que tenen com a fi que el lector gaudisca amb elles. Està composada pels gèneres de la poesia, el teatre i el conte, en el cas de la literatura infantil, i la narrativa, en cas de la literatura juvenil. A més, en la literatura juvenil ha de buscar que el adolescent vaja formant el seu propi pensament crític i estètic, la seua pròpia moralitat mitjançant personatges i situacions amb les que es puguen sentir identificats.

Com que està dirigida a xiquets i xiquetes en edat escolar aquesta literatura, apart de en determinades seccions de les biblioteques, la podem trobar en les biblioteques d’aula. Les biblioteques d’aula són un espai on els xiquets poden gaudir dels llibres d’una forma atractiva i confortable, amb la funció de afavorir el contacte dels xiquets i xiquetes amb els llibres, per tal de que s’acostumen a tractar els llibres amb respecte i per a buscar informació, a més de millorar la seua competència lectora.

Hi ha tres tipus de literatura infantil i juvenil. El primer, la literatura recuperada, anomenada així perquè recupera títols que originalment no foren escrits per a la infància i la adolescència però que s’han adaptat, o no. Ací inclouríem els contes tradicionals. El segon tipus és la literatura creada per als xiquets i adolescents, una literatura específica per a ells. El tercer tipus és la literatura instrumentalitzada. Aquest tipus de literatura és la que agafa un personatge i el fa passar per diferents escenaris: el camp, la ciutat, el zoo, l’escola... El personatge és el protagonista comú a tots els llibres, cosa que té més fins didàctics que creatius i imaginatius.

Els gèneres literaris

Començarem fent una breu descripció del que es pot considerar gènere literari, es pot dir que es cadascuna de les modalitats o classes en que podem dividir les obres literàries segons la seua estructura i el seu tema, es a dir, les diferents maneres per a expressar/presentar una obra literària. Els tres gèneres literaris tracten els anomenats temes universals: l’amor, la mort, la bellesa de la natura, la felicitat i el patiment de l’home...

Des de l’època clàssica, en la literatura grega o romana, ja es podia veure com les obres literàries es dividien en tres gèneres: èpic o narratiu, poesia i teatre. A continuació, es farà una explicació de cadascú dels generes literaris.

En primer lloc, el gènere narratiu es tracta de que un narrador explica una història cronològicament, ja pot contar amb uns fets reals o inventats. Intervenen uns personatges en un espai i temps determinat i a més, compta amb una estructura de plantejaments – nus – desenllaç.  S’engloben obres en prosa i vers. Dins d’aquest podem trobar alguns subgèneres literaris com per exemple: el conte, la faula, la critica...

D’altra banda trobem el gènere poètic, aquest gènere amb poques paraules  té la capacitat de expressar emocions, sentiments o reflexions. També pot despertar imatges molt belles en la nostra imaginació. En aquest gènere el més important es pot considerar que és el ritme i la musicalitat, la poesia s’escriu en vers i s’agrupen en estrofes. Dins d’aquest podem trobar subgèneres com: elegia, sàtira, oda...

Per últim, en quant al gènere teatral, recull diverses obres literàries escrites mitjançat diàlegs. L’autor casi sempre escriu unes instruccions que anomenem “acotacions”, per a que els autors actuen d’una manera o d’un altra. Les obres son representades per aquests autors de manera directa davant d’un públic. Dins d’aquest gènere podem trobar subgèneres com: la tragèdia, la comèdia, el drama...

La competència literaria

La competència literària es la capacitat para elaborar e interpretar els textos literaris, així com l’ús de la gramàtica de la llengua en la que esta escrit el text i l’ús de les regles gramaticals, a més del procés de del desenvolupament i capacitats de les destreses alcançades per l’alumne, resultat dels seus coneixements literaris.

Podem destacar dos lingüistes que concebien la competència literària de diferent manera, en primer lloc Bierwish la entén com la possibilitat de crear obres poètiques com la seua comprensió, la competència no es una capacitat innata sinó un domini o habilitat condicionat per factor sociològics. Per altra banda trobem a Van Dijk, que la entén com a explicació i descripció de la capacitat de produir e interpretar textos literaris. La competència esta vinculada a la acceptabilitat. En la competència literària trobem un aspecte productiu, un aspecte valoratiu o receptiu, i un aspecte cognitiu, es ací os es confirma que la competencial iteraria es adquirida i no innata.

Deurem destacar les relacions existents entre el escriptor, el text el lector i els seus efectes en el context. En l’estudi de la competència literària es parteix del context i inclosos tots els factors que desenvolupen un acte de parla: la situació comunicativa, la finalitat educativa i la intenció comunicativa. En Algunes de les capacitats de la competència literària son la capacitat per a produir i interpretar textos literaris, capacitat per a identificar un text literari, i la capacitat de distingir un text literari de altre que no l’és. Per tant podem dir que els alumnes hauran desenvolupat una adequada competència literària quan siguen capaços de llegir les obres literàries utilitzant estratègies lectores i comprensives, llegir el text amb comprensió i interpretar-lo des del context sociocultural, conèixer els estils, moviments literaris, autors i obres representatives o crear textos literaris.

Dins de la competència literària també deurem de parlar de el text literari, que s’engloba dins d’aquest, amb un tipus de llenguatge que persegueix un fi estètic per a captar l’interés per el lector. L’autor de literatura busca les paraules adequades per a expressar les seues idees de manera clara, algunes de es seues característiques son: una intenció comunicativa estètica, originalitat, a més podem trobar una gran varietat de textos literaris com poden ser el conte,  llegendes, poesia, faules...Dins de l’estructura del text literari, es comprenen dos nivells, el nivell subjacent, que compren la seua materialitat temàtica i el nivell superficial, que es l’organització formal-textual, on trobem estructures fonètico-fonològiques, les estructures morfològiques, estructures sintàctiques i estructures pragmàtiques.

Literatura i fet literari

La literatura segons L’IEC és, l’art d’escriure i de llegir, es a dir, és el coneixement de tot el que ha estat escrit, el terme deriva del llatí “littera” lletra i implica l’art de la paraula.

La literatura, en un sentit més ampli, és qualsevol treball escrit; encara que algunes definicions inclouen textos parlats o cantats. En un sentit més restringit i tradicional, és l'escriptura que posseeix mèrit literari i que privilegia la literarietat, en oposició al llenguatge ordinari. El terme literatura designa també al conjunt de produccions literàries d'una nació, d'una època o fins i tot d'un gènere (la literatura grega, la literatura del segle XVIII, la literatura fantàstica, etc.) i al conjunt d'obres que versen sobre un art o una ciència (literatura mèdica, jurídica, etc.). En termes artístics, la literatura és l'art de la paraula, ja sigui paraula oral o escrita. És estudiada per la teoria literària.

El fet literari és anterior a la generalització de l’escriptura. A l’antiguitat i a l’edat mitjana la transmissió era de caràcter oral, i es necessitava la figura del transmissor o joglar i durant aquesta època predominava l’anonimat. Podem dir que la finalitat de la literatura en un primer moment era entretenir però amb el pas del temps era adoctrinar o alliçonar, sobretot en les èpoques en què la cultura no era accessible a tota la població.

Els temes clàssics dels que tracten la literatura son: l’amor, la vida, la mort, el temps i el seu pas inexorable i la guerra.

El concepte de literatura, posseeix una relació estreta amb l'art de la gramàtica, la retòrica i la poètica.

També el terme es utilitzar per a definir a un grup de produccions literàries sorgides en el si d'un mateix país, període de temps o d'un mateix gènere (com la literatura persa, per exemple) i al conjunt de materials que giren sobre un determinat art o una ciència (literatura esportiva, literatura jurídica, etc.).

És important subratllar que dins de la literatura existeix un concepte fonamental que serveix per poder dur a terme una classificació de les diferents obres. Ens estem referint al final de gènere literari que s'utilitza per descriure els diversos tipus de treballs d'aquest tipus que existeixen i que es caracteritzen per aspectes semàntics, formals o fonològics.

Per altra banda, també podem subratllar que hi ha bàsicament quatre gèneres literaris. El primer dels citats és el que es coneix amb el nom de líric. Sota aquesta denominació s'inclouen totes aquelles obres que es desenvolupen mitjançant la poesia i el que són totes les composicions en vers i es la forma literària més subjectiva. Entre els autors més importants del mateix es troben, per exemple, Rafael Alberti o Federico García Lorca així com obres com el Romancer gitano, d'aquest últim escriptor.

El segon gènere que es troba en la literatura és la narrativa i que es caracteritza per contar una historia en prosa amb una finalitat estètica i ens apropen la figura de personatges reals o ficticis que han viscut fets llegendaris. Entre aquests citats treballs es poden incloure novel·les, contes o relats, entre uns altres. Un exemple d'aquest tipus podria ser El Quixot de Miguel de Cervantes.

El tercer gènere és el que rep el nom de dramàtic, baix la denominació del qual es troben guardats el que són obres teatrals que està escrit en forma de diàleg i utilitza acotacions escèniques i que normalment es classifiquen en dues: còmiques o tràgiques. Un exemple d'aquest tipus de treballs seria La vida és somni de Pedro Calderón de la Barca.

I finalment, l’assaig que es traca d’un text subjectiu, està escrit en prosa i la seua finalitat és fer reflexionar al lector.

Educació literària

L’educació literària es refereix a l’ensenyança i a l’aprenentatge d’un conjunt d’habilitats i destreses necessàries per a llegir de forma competent els textos literaris. Des d’aquesta perspectiva, la literatura són obres que poden ser llegides, interpretades, valorades, és a dir, activades pel lector. A més, d’aquestes, es pot gaudir a condició de que es tinguen les destreses necessàries, que es siga un lector competent.

Per tant, quan parlem d’educació literària entenem que l’objectiu es formar lectors competents i no transmetre informacions sobre historia literària o ensinistrar en les tècniques de l’anàlisi i el comentari de text.

Quins són els components de l’educació literària?

Per una banda, hi hauríem de parlar de l’educació literària com experiència del fet literari tant en una dimensió individual com en una dimensió social. L’educació literària s’encarrega de promoure en l’alumnat l’experiència literària, és a dir, el descobriment per part del lector de paraules que algú va escriure en un altre temps, en un altre lloc, que tenen que ver amb ell i amb la seua relació amb el món que li envolta.

Per una altra banda, vegem que l’experiència literària implica un resposta afectiva per part del lector, pot ser quan s’emociona amb la intriga, quan s’identifica amb els personatges, quan reconeix en els textos la seua pròpia experiència vital com experiència humana, quan descobreix mons allunyats de la seua experiència immediata, quan es sorprèn davant la manera diferent de portar a la fi el llenguatge i gaudeix amb allò. Per exemple, els xiquets discorren que la literatura i la poesia són jocs verbals i gaudeixen amb això.

 La experiència de lo literari pot també tindre una dimensió pública i social.

 Quan arriba el moment de posar-nos a ensenyar Educació Literària, hem de donar-nos compte de que hi ha diferents edats, en les quals en cadascuna es té que impartir d’una manera diferent, d’acord amb la edat. El primer nivell finalitza als huit anys i és en aquest període on l’ensenyament de la literatura ha de començar tan prompte com el xiquet comence a utilitzar el llenguatge. Escoltar contes i poesies és un factor molt important. Açò construirà la base d’una educació més detinguda i precisa en les etapes següents. L’educació literària als primers anys consistirà en jocs amb els sons, com per exemple onomatopeies i formacions expressives; enumeracions, cançons, poesies infantils, endevinalles, etc.

La segona etapa finalitza als dotze anys, i es ací on el procediment ha de ser inductiu, és a dir, la lectura i el treball detingut sobre els textos, amb la direcció del professor. També es treballaran els mites i les llegendes. Per a l’aspecte narratiu dels textos, els gèneres i subgèneres principals són la comèdia, el romanç, la tragèdia i la ironia. Frye considera que hi ha que prestar important atenció a la comèdia i al romanç, perque desperten una simpatia en el lector poc format i per que la tragèdia i la ironia es presenten moltes vegades com parodia d’aquells dos. També s’analitzarà els personatges, el espai, el temps, etc.

 La tercera etapa abasta fins als setze anys, i es ací on continuen les obres literàries, s’aborden aspectes més complexos de la simbolització i de les tècniques narratives, i a més s’estimula i s’orienta el sentit crític.

 Per a finalitzar, arribem fins a la quarta etapa, fins als divuit anys d’edat. Ací els últims dos anys d’ensenyança mitjana es poden destinar a l’estudi crític exigent d’obres més complexes. La capacitat per entendre i descriure temes i estructures es dona ja per suposat. Ara s’enfoquen qüestions de textura verbal, ambigüitat e intertextualitat.